Menjar sense gluten: intolerància o moda?

Cada vegada més persones opten per eliminar aquest aliment de la seva dieta, tot i no ser diagnosticades com a celíaques o intolerants

No menjar gluten ja no és sinònim de ser celíac o intolerant. Cada cop són més les persones que decideixen de manera ferma abandonar la ingesta d’aquest aliment per causes diverses, com pot ser millorar la salut, aprimar-se o simplement seguir la tendència. Alguns argumenten que si no en mengen fan millor la digestió, i d’altres estan convençuts que són celíacs o intolerants tot i no haver sigut diagnosticats. Tots ells conformen una massa de persones que, sense saber si tenen la malaltia o no, han de conviure amb el seu màxim inconvenient: prescindir del blat, entre altres cereals, durant tota la vida. Un altre cas és el d’aquelles persones que sense tenir cap símptoma creuen que prescindir del gluten a la dieta és una manera d’aprimar-se, i que menjar-ne és nociu. De fet, les xarxes socials en van plenes, de l ’etiqueta #glutenfree, associada a selfies esculturals que no tenen res a veure amb els inconvenients d’aquesta intolerància alimentària. Aquesta diversitat de situacions fa que hi hagi la creença generalitzada que la celiaquia és una moda i sovint no es pren seriosament. Però, què hi ha al darrere d’aquest brusc canvi d’hàbits?

La Lorena, de 31 anys, explica que va abandonar el gluten perquè, després de menjar pasta, pa i derivats, notava que se li inflava la panxa “com una embarassada” i sovint tenia diarrees. “Amics meus que tenien els mateixos símptomes que jo em recomanaven que deixés el gluten durant un temps”, explica. Les proves mèdiques van determinar que no era celíaca però que podria tenir intolerància. Per això el metge li va aconsellar eliminar el gluten durant sis mesos per comprovar la reacció del cos. I de moment és el que li ha donat més bons resultats: “Al final hem de fer cas al cos i anar provant”, explica la Lorena. Un cas semblant és el de la Núria, de 45 anys, que tenia digestions pesades, acidesa i també se li inflava la panxa quan ingeria gluten. Malgrat que les proves mèdiques van sortir bé, el metge li va aconsellar menjar sense gluten i sense lactosa per veure l’evolució. “ Després de cinc mesos amb la dieta, els símptomes han desaparegut”, assegura la Núria.

Prendre la decisió per tu mateix

També la Natàlia, de 27 anys, va deixar de menjar gluten perquè els aliments que duien farina li provocaven diarrees. A diferència de la Núria, però, va ser ella qui va prendre la decisió de deixar de menjar-ne, ja que assegura que els metges no l’hi van recomanar, sinó més aviat el contrari. “Fins i tot va haver-hi un metge que em va dir que el pa no provocava diarrea –explica la Natàlia–. Són els fets els que em diuen que estic millor sense gluten. Ho tinc comprovat”. Per la seva banda, la Rosa, de 28 anys, va deixar el gluten per recomanació mèdica, assessorada per un digestòleg i un naturòpata-nutricionista. “Tots dos m’han explicat diverses vegades que es troben amb molts pacients que parlen del gluten com si fos verí perquè els hi ha dit algun amic”, diu la Rosa, que lamenta que últimament es cregui que aquest aliment és el culpable de molts problemes digestius, encara que no es pateixi una malaltia o intolerància.

“Desconec per què s’ha estès aquest mantra, però el cert és que cada vegada hi ha més gent que no menja gluten i això ha fet baixar els preus dels productes, cosa que ens beneficia a molts”, celebra la Rosa. Per contra, critica que hi hagi restaurants, bars i botigues que, com que molta gent menja sense gluten per moda, no tenen prou cura a l’hora de processar els aliments i indiquen que els seus productes són sense gluten quan en realitat estan contaminats. “Això pot perjudicar molt els celíacs i pot ser negatiu també per als intolerants”, argumenta la Rosa.

Una moda saludable?

També hi ha qui opta per no menjar aquest aliment simplement perquè creu que és més saludable. Els fans de la tendència pregonen aquesta filosofia a les xarxes socials amb l’etiqueta #glutenfree. I la tendència ha arribat a nivells extrems: Zara, per exemple, va estampar samarretes amb la interpel·lació “ Are you glutenfree?”, que va indignar molts malalts de celiaquia i, fins i tot, va motivar una campanya de Change.org que vaaconseguir gairebé 53.000 firmes. “No té cap sentit deixar el gluten sense ser intolerant”, exposa el doctor Manuel Jiménez, autor de ' La dieta slow '. El professional avisa que no aporta cap avantatge, i lamenta que hi hagi aquest corrent de moda “injustificat”. També assegura que no té cap utilitat deixar el gluten si no s’és celíac o intolerant, i sobretot recorda que “és fals que serveixi per aprimar-se”. “De fet, els celíacs s’engreixen quan comencen a menjar sense gluten, ja que milloren la inflamació intestinal i aprofiten millor els aliments”, opina el doctor, que considera que les persones que deixen el gluten sense tenir intolerància “segueixen una moda esnob”, que el doctor atribueix a la publicitat. “ El blat va ser el principal nutrient de l’espècie humana des de la prehistòria: a Mesopotàmia, Egipte, Grècia i Roma”, argumenta Jiménez, i afegeix: “Els casos diagnosticats aquí d’intolerància suposen només l’1% aproximadament”.

Per la seva banda, Montse Alives, tècnica en dietètica i nutrició i autora de ' La dieta de los dados ', considera també que si no hi ha un diagnòstic que ho aconselli “no és recomanable l’exclusió del gluten, ja que això pot impedir precisament que es pugui fer un diagnòstic clar”. Per a Alives, l’augment de persones que decideixen abandonar aquest aliment es deu al fet que “ hi ha moltes simptomatologies de les quals encara no se saben les causes, com ara la fibromiàlgia, dolors articulars, migranyes, depressions, etc., i que es relacionen amb el menjar”, explica. I afegeix: “Quan un intolerant diagnosticat deixa d’ingerir gluten, millora totalment la seva energia, la digestió, l’absorció i l’estat anímic. No és una moda, no és preventiu, i no cura res si no s’és intolerant”. De fet, la doctora argumenta que “no hi ha cap estudi que determini que deixar el gluten millora la salut dels que no són celíacs o intolerants”.

Creixen els casos de celiaquia

Alives també apunta que hi ha hagut un augment de casos de pacients amb celiaquia: “Ha passat de ser una malaltia minoritària a ser una malaltia freqüent”, comenta la doctora, i explica que el diagnòstic d’aquesta malaltia ha millorat molt en els últims 30 anys. “Ara es detecta més fàcilment que abans i per això també hi ha més casos. També s’han incrementat molt els casos d’al·lèrgies alimentàries, de diabetis tipus 1 i de malalties relacionades amb la tiroide, sobre les quals hi ha un munt de teories vinculades als cereals”, conclou Alives.

Augmenta l’oferta sense gluten

Una conseqüència de l’augment de persones que han eliminat el gluten de la seva dieta és que l’oferta de productes sense aquest aliment s’ha multiplicat. El responsable de productes sense gluten de Caprabo, José Moreno, explica que “és un consum que, a causa de les modes, cada cop obté més demanda”, i assenyala que és molt destacable l’esforç fet pels fabricants. “Actualment és pràcticament impossible distingir una galeta, una magdalena, un cereal o una pizza amb gluten o sense”. Moreno també explica que en l’increment de vendes d’aquests productes hi podria influir el fet que per a les famílies amb alguna persona celíaca és més fàcil i segur menjar només productes sense gluten. Caprabo va incrementar notablement l’oferta de productes sense gluten fa uns cinc anys, quan van detectar-ne la demanda. Actualment es poden trobar gairebé 600 productes sense gluten i gairebé un 80% són de marca blanca. “ La demanda no ha parat de créixer en els últims anys i permanentment estem ampliant la presència de productes sense gluten a les nostres botigues”, afegeix Moreno convençut.